Degeneració macular

Què és la degeneració macular associada a l’edat (DMAE)?

És una malaltia que afecta la màcula o la part central de la retina, que és la que ens permet veure els detalls més fins. Altera, per tant, la capacitat per conduir, reconèixer la cara de les persones i veure de prop o llegir. Aquesta malaltia representa la causa més freqüent de pèrdua de visió a partir dels cinquanta anys al món occidental

D’aquesta malaltia hi ha dues formes clíniques:

La DMAE seca, que és la més freqüent i representa el 80 % del casos. La DMAE seca és quan parts de la màcula s’apriman amb l’edat i creixen petits grups de proteïnes anomenades druses. A poc a poc, es va perdent la visió central, sense que, fins ara, tingem cap tractament efectiu per evitar-ho.

La forma exsudativa o DMAE humida, menys frecuente, però que és la que més ràpidament ocasiona la pèrdua de visió. La DMAE humida és quan creixen vasos sanguinis nous i anormals sota la retina. Aquests vasos poden filtrar sang o altres líquids, provocant cicatrius de la màcula.

De quina manera pot afectar la visió?

Els símptomes més característics són: visió borrosa, aparició de taques al centre del camp visual, distorsió de les imatges, ondulació de les línies rectes i dificultat progressiva per llegir.
En general, la visió perifèrica no es veu afectada i, per tant, no apareix una ceguesa total.
Això no obstant, la pèrdua de visió central pot ser molt severa i d’instauració ràpida a la forma humida de la malaltia.

Quins son els factors de risc per tenir DMAE?

Factors no controlables:

  • Edat: tenir més de cinquanta anys
  • Factors genetics. Es més probable que es desenvolupi si es tenen antecedents familiars de la malaltia.
  • Factor racial: es més frequent a individus de raça blanca

Factors controlables:

  • Persones fumadores
  • Dieta rica en greixos saturats (que es troben en aliments com la
    carn, la mantega i el formatge)
  • Obesitat
  • Hipertensió arterial
  • Tenir malalties del cor és un altre factor de risc per a la DMAE, així com tenir nivells alts de colesterol.

Com es diagnostica la DMAE ?

Principalment, el diagnòstic és clinic mitjançant l’exploració minuciosa del fons d’ull per part del metge oftalmòleg. Per examinar-ho bé sol ser necesari dilatar previament la pupil·la amb unes gotes dilatadores i fer servir unes lents especials d’exploració per mirar la màcula o part central de la retina.
També es d’utilitat mirar la graella d’Amsler. Aquesta quadrícula ajuda a notar qualsevol punt borrós, distorsionat o en blanc al camp de visió.
La tomografia de coherència òptica (OCT) és una altra manera de mirar de prop la retina.
Una màquina escaneja la retina i proporciona imatges molt detallades de la retina i la màcula.

Una altra prova complementària és l’angiografia amb fluoresceïna en la qual s’injecta un colorant groc anomenat fluoresceïna en una vena, generalment al braç. Després, amb una càmera especial es fan fotos de la retina mentre el colorant viatja pels seus vasos sanguinis. Aquesta tècnica ens permet veure si estan creixent nous vasos sanguinis anormals sota la retina.

L’angiografia de tomografia de coherència òptica (OCT-A) és una altra manera de mirar de prop els vasos sanguinis dins i sota de la retina. El gran avantatge respecte de l’angiografia amb fluoresceïna és que no cal injectar cap substància a la vena.

Com es pot tractar aquesta malaltia?

Actualment, no hi ha cap tractament per la DMAE seca. No obstant això, algunes persones amb moltes druses o pèrdua de visió greu poden beneficiar-se, supervisats pel seu metge oftalmòleg, de prendre una determinada combinació de suplements nutricionals (luteïna i zeaxantina) vitamines (vitamina C i E) i minerals (zinc i coure) que poden ajudar a frenar la malaltia.

Per al tractament de la forma humida hi ha diverses opcions. Fins fa uns anys, el tractament més utilitzat ha estat la fotocoagulació amb làser tèrmic, que encara és molt útil en casos seleccionats.

La teràpia fotodinàmica (TFD), tècnica que combina l’acció d’un medicament que s’injecta per via endovenosa i l’efecte d’un làser no tèrmic, també s’ha fet servir per frenar l’evolució de la malaltia en molts casos. Actualment, com passa amb la fotocoagulació, la teràpia fotodinàmica, ha quedat restringida a casos en els quals no és aconsellable o no hi ha resposta a la teràpia antiVEGF.

En l’actualitat, l’estàndard de tractament per a la DMAE humida són els fàrmacs antiangiogènics (anti-VEGF) administrats per via intravítrea. Els avenços en la comprensió de la angiogènesi (mecanisme de formació dels nous vasos sanguinis que apareixen en aquesta malaltia) han facilitat el desenvolupament de fàrmacs dirigits específicament contra els factors causants de la mateixa (fàrmacs anti-VEGF). El tractament amb l’administració intraocular d’aquests nous medicaments antiangiogènics ens ajuda a reduir el nombre de vasos sanguinis anormals a la retina. També frena qualsevol fuita dels vasos sanguinis. Això ens permet actualment aturar l’evolució de la malaltia a la majoria dels pacients.

A Espanya hi ha tres medicaments autoritzats per a aquesta indicació: ranibizumab i aflibercept i, recentment, brolucizumab. Una quarta opció és bevacizumab, encara que no té la indicació autoritzada.