En els nens més petits, una avaluació de la visió general consistirà en un examen del reflex del fons de l’ull (encaminat sobretot a descartar una possible cataracta congènita i el retinoblastoma), mirar l’alineació dels ulls (els ulls desviats poden indicar estrabisme) i els moviments oculars observant com el nen busca i segueix determinats objectes en moviment. A partir dels 3 anys, el nen ja sol col·laborar en els tests de visió per mesurar l’agudesa visual.
Es pot obtenir molta informació sobre l’estat de salut de l’ull d’un nen a través d’un examen ocular, fins i tot quan el nen és massa petit per col·laborar en les proves de lectura o altres tests de visió. Tots els exàmens de la vista inclouen una avaluació de la funció visual i una inspecció dels ulls amb una llum o un microscopi de mà (oftalmoscopi). És molt habitual que per aconseguir un bon examen ocular sigui necessari realitzar una exploració amb les pupil·les dilatades. Igual que amb un examen de la vista per a adults, les gotes de dilatació requereixen uns 30 minuts per fer efecte, produeixen visió borrosa en un grau lleu durant diverses hores, i les pupil·les es poden veure dilatades de vegades durant la resta del dia.
També és important fer la prova del reflex lluminós corneal. En ella una llum es dirigeix cap al pont del nas i s’examina el reflex de la llum en la còrnia per assegurar-se que és simètric o brilla en el mateix lloc en ambdós ulls. Si no és així podria indicar la presència d’una desviació dels ulls o estrabisme.
Es pot utilitzar la prova d’oclusió unilateral per determinar si un nen petit segueix un objecte mentre un dels ulls està cobert. Si el nen es posa molt inquiet o es nega a seguir l’objecte quan es cobreix un dels ulls, podria indicar que la visió a l’ull descobert està reduïda.
Un altre test interessant per obtenir una valoració aproximada de la capacitat de visió dels nens més petits és el test de preferència visual. Està basat en la preferència del nen en mirar un patró ratllat davant d’un llis igualment il·luminat. Consisteix en la presentació d’una imatge de ratlles negres sobre un fons gris clar amb l’objectiu de cridar l’atenció del nen sobre ella. S’inicia amb el panell que té la figura més gran o de baixa visió i de forma decreixent es van canviant per altres amb una freqüència major de ratlles, però més fines, fins que el nen deixi de prestar atenció cap a la direcció de la imatge. Aquest test pot ser útil en nens menors de dos anys.
En els nens més grans la prova d’oclusió unilateral, o cover test, és també útil per comprovar si hi ha estrabisme. Consisteix a cobrir un dels ulls mentre el nen està mirant a un objecte distant. Si l’altre ull no cobert es mou cap a fora o cap a dins, llavors podria indicar que els seus ulls no estan alineats i que té estrabisme. L’assaig es repeteix a continuació, cobrint l’altre ull.
Per a la valoració de l’agudesa visual en nens que comencen a col·laborar pot utilitzar el test de Pigassou que consisteix en la presentació de figures fàcilment recognoscibles pel nen.
Una altra prova que s’utilitza comunament per a nens de 3-5 anys és el test de visió amb la lletra E en diferents orientacions ( amunt, avall, dreta i esquerra ) i mides , que el nen ha d’encertar. De vegades per preparar l’infant per a aquesta prova i que l’entengui i es familiaritzi amb ella, és convenient practicar prèviament a la consulta oa casa.
Per als nens que poden reconèixer algunes lletres pot utilitzar-se el sistema HOTV, en la qual les lletres H, O, T i V es mostren en diferents mides en un gràfic. Al nen se li demana que identifiqui la lletra mostrada a uns metres de distància amb una de les quatre lletres que té a prop seu.
Per als nens més grans pot usar-se el test de Snellen que s’utilitza per als adults. En general, la taula de Snellen és el test més precís i s’ha d’utilitzar sempre que sigui possible.
Després de realitzat el test de visió es valoren els resultats tenint en compte l’edat del nen. Els nens en edat preescolar no necessàriament necessiten tenir visió 20/20 (o de 1) per passar la prova .
No obstant això, a més de l’edat, també és important considerar altres factors en la valoració de l’agudesa visual . La diferència important de visió entre els dos ulls , encara que l’ull que pitjor vegi es trobi dins dels valors normals per la seva edat, podria indicar una pèrdua greu de la visió .
També és aconsellable que siguin vistos per l’oftalmòleg pediatre els nens que no col·laboren en les proves de visió durant diversos intents en l’examen realitzat a la consulta del pediatre.
Altres exàmens importants que completen l’exploració oftalmològica en l’edat pediàtrica són:
- Els tests de visió estereoscòpica per estudiar la capacitat de visió en relleu o tridimensional quan estan funcionant els dos ulls.
- Els tests de visió cromàtica o de percepció dels colors
L’examen ocular amb làmpada de fenedura. Aquest instrument és un microscopi que s’utilitza en l’exploració ocular de tots els adults. En els nens el seu ús depèn de la col·laboració i sol ser possible realitzar-la a partir dels 3 anys, encara que no és excepcional que nens de 18 mesos o menors puguin col·laborar permetent una acceptable exploració.
L’examen del fons d’ull amb l’oftalmoscopi indirecte, que permet l’estudi de la retina i la papil·la del nervi òptic.
La revissió a un oftalmòleg pediàtric és també una bona idea per als nens que desvien els ulls ( estrabisme ) després dels sis mesos d’edat, els nens que tenen limitada la motilitat ocular, o si tenen la parpella superior caigut (ptosi). Els nens també han de ser examinats per un oftalmòleg si tenen un alt risc de tenir problemes visuals, com els nens amb antecedents familiars de malalties o d’altres trastorns oculars infantils, els nens prematurs, els nens que neixen amb una infecció congènita (toxoplasmosi, rubèola, varicel · la, …), síndrome de Down, nens amb angiomes que afecten les parpelles o amb síndrome de Sturge Weber, síndrome de Marfan, neurofibromatosi o diabetis.