Què és el glaucoma?
El glaucoma és una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i està caracteritzada per una elevació de la pressió intraocular fins a un nivell que ocasiona un dany irreversible en les seves fibres nervioses.
El glaucoma afecta més d’un 3% de la població i és, junt amb la diabetis, la principal causa evitable de ceguesa al nostre país. Afecta principalment a persones de més de quaranta anys, sent més freqüent en cas d’existir antecedents familiars de la malaltia, miopia important, diabetis o si se segueix tractament amb cortisona.
Com es manifesta el glaucoma?
El glaucoma crònic, que és el tipus més freqüent de glaucoma, no causa símptomes al principi, però amb el pas del temps, amb la lesió gradual del nervi òptic, va produint una pèrdua progressiva del camp visual. En aquesta situació es poden veure bé els objectes que tenim davant, però no els que es troben als costats o els que mirem de reüll. Amb la progressió de la malaltia, si no es tracta adequadament, irremeiablement té lloc la pèrdua parcial o total de la visió.
En el cas del glaucoma agut, una forma més rara, però més greu de glaucoma, a més d’un mal considerable a l’ull, poden aparèixer altres símptomes com enrogiment ocular, visió borrosa, mal de cap, visió d’halos al voltant de les llums, nàusees i vòmits. Aquesta forma de glaucoma representa una urgència oftalmològica que sovint requereix tractament amb làser o quirúrgic.
Diagnòstic del glaucoma
És molt important el diagnòstic precoç d’aquesta malaltia per evitar la pèrdua irreversible de la visió. Encara que tradicionalment li ha donat una gran importància a la pressió intraocular en el diagnòstic del glaucoma i la majoria dels casos s’acompanya d’un augment d’aquesta pressió, no s’ha d’oblidar que hi ha molts casos de glaucoma en els quals la pressió intraocular es troba dins de les xifres que es considerarien normals, però, en canvi, el nervi òptic no pot suportar-les. Aquest tipus de glaucoma s’anomena “glaucoma de baixa pressió” i el diagnòstic del mateix pot passar per alt si només es té en compte la mesura de la pressió intraocular.
Algunes persones no tenen signes de dany del nervi, però tenen hipertensió ocular o pressió ocular més alta de la normal. Aquests pacients es consideren “sospitosos de glaucoma” i tenen un risc més elevat de desenvolupar glaucoma. També algunes persones es consideren sospitoses de glaucoma encara que la pressió ocular sigui normal per la sospita d’algun canvi al seu nervi òptic. La majoria dels sospitosos de glaucoma no presenten símptomes. És per això que cal vigilar acuradament aquests casos i comprovar si hi ha canvis al llarg del temps i començar el tractament si cal.
Per això és molt important realitzar una revisió oftalmològica que inclogui les següents exploracions:
• Mesura de l’agudesa visual
• Tonometria o mesura de la pressió intraocular
• Oftalmoscòpia o revisió del fons de l’ull, estudiant les característiques de la papil·la
del nervi òptic i de la capa de fibres nervioses.
• Campimetria o examen del camp visual, prova que serveix per estudiar la visió lateral
i perifèrica, la pèrdua pot ser un senyal de glaucoma.
• Estudi de les capes de fibres nervioses i cèl·lules ganglionars amb OCT (Tomografia
de Coherència Òptica)
• Paquimetria o mesura del gruix de la còrnia. Aquesta dada pot contribuir a una
mesura més exacta de la pressió ocular.
Com es tracta el glaucoma?
El millor tractament del glaucoma crònic és arribar a fer el diagnòstic el més precoçment possible per evitar la lesió irreversible del nervi òptic. Per això hem d’estudiar i tractar totes aquelles situacions en què la pressió intraocular estigui elevada i / o el nervi òptic comenci a manifestar signes de lesió.
Actualment, disposem de diversos tipus de tractament, tots ells dirigits a baixar la pressió de l’ull amb l’objectiu d’aconseguir millorar la irrigació sanguínia del nervi òptic.
Tractament farmacològic. La manera més freqüent de tractar el glaucoma consisteix en l’aplicació de col·liris (gotes) administrats generalment una o dues vegades al dia. Aquests medicaments actuen, en general, disminuint la producció d’humor aquós (el líquid que tenim a la part anterior de l’ull), o bé facilitant la seva sortida. Si el tractament es realitza de manera correcta, en la majoria dels casos s’aconsegueix frenar l’evolució de la malaltia.
Tots els medicaments que es fan servir per controlar el glaucoma poden tenir efectes secundaris. També alguns medicaments poden causar problemes quan es prenen amb altres medicaments. Per això és important comunicar al seu oftalmòleg la relació de medicaments que pren regularment.
Algunes gotes per baixar la pressió als ulls poden causar:
- Sensació de picor
- Ulls vermells o pell vermella al voltant dels ulls
- Visió borrosa
- Creixement de les pestanyes
- Canvis en el color dels ulls, la pell al voltant dels ulls o l’aspecte de les parpelles
- Canvis en el pols i els batecs del cor
- Cansament
- Canvis en la respiració (especialment si teniu asma o problemes respiratoris)
- Sequedat bucal
Si amb el tractament farmacològic no es controla la pressió intraocular, sol ser necessari recórrer a la cirurgia. Actualment, disposem de diverses tècniques que es poden aplicar segons l’evolució i el tipus de glaucoma.
Entre els tractaments no invasius i ambulatoris tenim la trabeculoplàstia amb làser, tècnica recomanable per a alguns casos de glaucoma crònic d’angle obert.
La Iridotomía amb làser YAG és útil en casos de glaucoma d’angle estret o tancat. En aquest tractament s’utilitza un làser per crear un petit forat a l’iris. Aquest forat ajuda a fluir l’humor aquós cap a l’angle de drenatge.
Com a tècniques quirúrgiques invasives, aplicable a casos més avançats, disposem de la trabeculectomia i l’esclerotomía profunda no perforant. Totes dues tècniques redueixen la pressió intraocular gràcies a la creació de vies alternatives d’escapament controlat de l’humor aquós. En alguns casos especials de glaucoma és necessària la implantació d’una vàlvula de drenatge artificial. Per a algunes persones amb angles estrets, es pot indicar la cirurgia de cataractes. L’eliminació de la lent de l’ull amb la cirurgia de cataractes crea més espai perquè el líquid surti de l’ull. Això pot reduir la
pressió ocular.
En general aquest tipus de cirurgia es realitza amb anestèsia local i no requereix ingrés. No obstant totes aquestes intervencions no permeten la recuperació de la visió perduda, encara que si poden salvar la visió que queda i prevenir la seva pèrdua. S’ha de tenir en compte també que el fet que s’hagi realitzat la intervenció, no sempre suposa que pugui deixar-se el tractament farmacològic, sent necessari continuar-lo per a alguns pacients.
El glaucoma agut és una urgència i necessita tractament immediat perquè pot produir la ceguesa de l’ull afectat en un termini de 24-48 hores. El tractament és quirúrgic i consisteix a practicar una iridotomia o perforació en l’iris amb làser de Nd YAG perquè l’humor aquós pugui circular.
En general en el glaucoma les possibilitats de tractament eficaç són més grans com més aviat es diagnostiqui la malaltia. Com aquesta és inicialment asimptomàtica és molt important la realització de controls anuals pel metge oftalmòleg a qualsevol persona major de quaranta anys, sobretot si hi ha antecedents familiars, miopia, diabetis, hipertensió arterial o alteracions cardiovasculars.
Un cop diagnosticat el glaucoma i començat el seu tractament, es necessari un control regular, aproximadament cada 3-6 mesos, per part del metge oftalmòleg.
Tanmateix, això pot variar en funció de les necessitats de tractament.