Què és el despreniment de la retina?
El despreniment de retina és una afectació ocular greu en què la retina neurosensorial se separa de la capa que es troba sota d’ella, l’epiteli pigmentat de la retina, ocasionant una pèrdua parcial o total de la visió.
Quines situacions predisposen a l’aparició d’un despreniment de retina?
Pot ocórrer en aquelles situacions en què és més freqüent l’aparició de trencaments o forats a la zona més perifèrica de la retina, com és el cas de la miopia, pacients operats de cataractes, antecedents de traumatismes oculars o presència de determinades lesions degeneratives de la retina. Tenir antecedents d’estrips a l’altre ull és un factor afegit de risc. També és més freqüent quan existeixen antecedents familiars de despreniment de la retina.
Per què es produeix?
El despreniment de la retina apareix en general a conseqüència de la tracció que es produeix en la part anterior de la retina en el moment en què el vitri se separa d’ella.
Aquesta separació de la part posterior del vitri (el gel que ocupa la part interna del globus ocular) és molt freqüent i habitualment es produeix sense ocasionar cap altre problema, però quan hi ha lesions degeneratives a la retina, aquesta es pot trencar en el procés. Un cop s’ha produït el forat a la retina comença a passar per aquest el fluid intraocular i la va separant progressivament.
Quins símptomes ocasiona?
Un cop s’ha desprès la retina els símptomes depenen de l’extensió i de la localització de la zona despresa. A l’inici, si la zona despresa és petita, pot no donar símptomes. A mesura que el despreniment es va fent més extens es pot notar una mena d’ombra o sensació de cortina en la part perifèrica del camp de visió que va augmentant progressivament fins que s’arriba a la pèrdua total de la visió.
Quins símptomes ens poden avisar d’un possible despreniment de la retina?
L’aparició brusca de taques mòbils en el camp de visió (visió de “mosques volants”) pot indicar l’aparició d’un despreniment o separació de la part posterior del vitri i, per tant, la possibilitat d’un despreniment de retina, sobretot si va acompanyat de la visió de llampades lluminoses. Aquests símptomes, encara que només en poques ocasions es tradueixen en la presència d’un despreniment de retina, fan que sigui molt convenient realitzar una exploració del fons de l’ull com més aviat millor per descartar la possibilitat d’aquest greu problema. Les possibilitats de millora són més grans si no s’arriba a desprendre la màcula o l’àrea central de la retina.
Com es tracta el despreniment de la retina?
Si aconseguim diagnosticar el trencament de la retina abans que es produeixi el despreniment, podem evitar aquest últim amb l’aplicació de làser. Un cop s’ha desprès la retina, és necessari el tractament quirúrgic. Per a això existeixen diverses tècniques, l’ús de les quals depèn del tipus de despreniment. Les més utilitzades són la cirurgia escleral, que és una tècnica extraocular, i la vitrectomia, tècnica en la qual la retina s’aplica des de dins de l’ull.
En moltes ocasions s’usen ambdues tècniques en el mateix acte quirúrgic.
Fotocoagulació amb làser.
Mitjançant el làser, es fan cremades controlades al voltant de la zona despresa. Aquestes cremades acaben per cicatritzar i segellen l’estrip retinal, evitant que el líquid intraocular passi pels trencaments i s’infiltri entre les dues capes i, per tant, el despreniment de la retina.
Cirurgia escleral
A la cirurgia esclera es col·loca una banda de silicona cosida a l’exterior del globus ocular i pressiona suaument l’ull cap a dins. Això ajuda al fet que la retina despresa s’acosti i contacti contra la paret del globus ocular. Aquesta sivella escleral roman oculta i normalment es deixa a l’ull de manera permanent.
Vitrectomia
Amb aquesta intervenció s’elimina el vitri que fa tracció sobre la retina i es tracten amb làser les lesions que han motivat el despreniment. El vitri es substitueix per una bombolla d’aire, gas o oli de silicona. La bombolla empeny la retina al seu lloc perquè es pugui tornar a enganxar correctament. Si es fa servir aire o gas, aquests desapareixen de l’ull al cap de uns dies o setmanes, depenent del tipus de gas. Si s’utilitza oli de silicona, normalment és necessari fer una altra intervenció per la seva extracció uns mesos després. Amb una bombolla d’aire o de gas, no es pot volar en avió, viatjar a gran altitud ni fer submarinisme.
Això es deu al fet que el canvi d’altitud fa que el gas s’expandeixi, augmentant la pressió ocular.
Aspectes a tenir en compte després de la intervenció:
És necessària l’oclusió ocular després de la cirurgia fins que ho indiqui el seu oftalmòleg. Si ha estat necessari omplir l’ull amb aire, gas o oli de silicona, haureu de mantenir el cap en una posició determinada durant un cert període de temps, com ara 1-2 setmanes. El vostre metge us dirà quina és la posició específica del cap en els diferents moments del període postoperatori. És molt important seguir les instruccions perquè la retina quedi ben adaptada i el teu ull es curi.
Coses que cal esperar després de la cirurgia:
És possible tenir algunes molèsties durant uns quants dies o setmanes després de la cirurgia.
És possible que vegi taques volants i llums intermitents durant unes setmanes després de la cirurgia. També podeu notar la bombolla a l’ull.
Cal descansar i estar menys actiu després de la cirurgia durant unes setmanes. El vostre oftalmòleg us indicarà quan podeu tornar a fer les diferents activitats.
La vostra vista hauria de començar a millorar unes quatre o sis setmanes després de la cirurgia. No obstant això, el procés de curació de la retina port durar un any o més i durant aquest període pot anar canviant la visió. La millora en la quantitat i qualitat de la visió depèn del dany que el despreniment hagi causat a les cèl·lules de la retina.