Glaucoma
Què és el glaucoma?
El glaucoma és una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i està caracteritzada per una elevació de la pressió intraocular fins a un nivell que ocasiona un dany irreversible en les seves fibres nervioses.
El glaucoma afecta més d’un 3% de la població i és, junt amb la diabetis, la principal causa evitable de ceguesa al nostre país. Afecta principalment a persones de més de quaranta anys, sent més freqüent en cas d’existir antecedents familiars de la malaltia, miopia important, diabetis o si se segueix tractament amb cortisona.
Com es manifesta el glaucoma?
Diagnòstic del glaucoma
És molt important el diagnòstic precoç d’aquesta malaltia per evitar la pèrdua irreversible de la visió. Encara que tradicionalment se li ha donat una gran importància a la pressió intraocular en el diagnòstic del glaucoma i la majoria dels casos s’acompanya d’un augment d’aquesta pressió, no s’ha d’oblidar que hi ha molts casos de glaucoma en els quals la pressió intraocular es troba dins de les xifres que es considerarien normals, però, en canvi, el nervi òptic no pot suportar-les. Aquest tipus de glaucoma s’anomena “glaucoma de baixa pressió” i el diagnòstic del mateix pot passar per alt si només es té en
compte la mesura de la pressió intraocular.
Algunes persones no tenen signes de dany del nervi, però tenen hipertensió ocular o pressió ocular més alta de la normal. Aquests pacients es consideren “sospitosos de glaucoma” i tenen un risc més elevat de desenvolupar glaucoma. També algunes persones es consideren sospitoses de glaucoma encara que la pressió ocular sigui normal per la sospita d’algun canvi al seu nervi òptic. La majoria dels sospitosos de glaucoma no presenten símptomes. És per això que cal vigilar acuradament aquests casos i comprovar si hi ha canvis al llarg del temps i començar el tractament si cal.
Per això és molt important realitzar una revisió oftalmològica que inclogui les següents exploracions:
• Mesura de l’agudesa visual
• Tonometria o mesura de la pressió intraocular
• Oftalmoscòpia o revisió del fons de l’ull, estudiant les característiques de la papil·la del nervi òptic i de la capa de fibres nervioses.
• Campimetria o examen del camp visual, prova que serveix per estudiar la visió lateral i perifèrica, la pèrdua pot ser un senyal de glaucoma.
• Estudi de les capes de fibres nervioses i cèl·lules ganglionars amb OCT (Tomografia de Coherència Òptica)
• Paquimetria o mesura del gruix de la còrnia. Aquesta dada pot contribuir a una mesura més exacta de la pressió ocular.
Com es tracta el glaucoma?
El millor tractament del glaucoma crònic és arribar a fer el diagnòstic el més precoçment possible per evitar la lesió irreversible del nervi òptic. Per això hem d’estudiar i tractar totes aquelles situacions en què la pressió intraocular estigui elevada i / o el nervi òptic comenci a manifestar signes de lesió.
Actualment, disposem de diversos tipus de tractament, tots ells dirigits a baixar la pressió de l’ull amb l’objectiu d’aconseguir millorar la irrigació sanguínia del nervi òptic.
Tractament farmacològic.
Algunes gotes per baixar la pressió als ulls poden causar:
- Sensació de picor
- Ulls vermells o pell vermella al voltant dels ulls
- Visió borrosa
- Creixement de les pestanyes
- Canvis en el color dels ulls, la pell al voltant dels ulls o l’aspecte de les parpelles
- Canvis en el pols i els batecs del cor
- Cansament canvis en la respiració (especialment si teniu asma o problemes respiratoris)
- Sequedat bucal.
Si amb el tractament farmacològic no es controla la pressió intraocular, sol ser necessari recórrer a la cirurgia. Actualment, disposem de diverses tècniques que es poden aplicar segons l’evolució i el tipus de glaucoma.
Entre els tractaments no invasius i ambulatoris tenim la trabeculoplàstia amb làser, tècnica recomanable per a alguns casos de glaucoma crònic d’angle obert.
La Iridotomia amb làser YAG és útil en casos de glaucoma d’angle estret o tancat. En aquest tractament s’utilitza un làser per crear un petit forat a l’iris. Aquest forat ajuda a fluir l’humor aquós cap a l’angle de drenatge.
Com a tècniques quirúrgiques invasives, aplicable a casos més avançats, disposem de la trabeculectomia i la esclerotomía profunda no perforant. Totes dues tècniques redueixen la pressió intraocular gràcies a la creació de vies alternatives d’escapament controlat de l’humor aquós. En alguns casos especials de glaucoma és necessària la implantació d’una vàlvula de drenatge artificial. Per a algunes persones amb angles estrets, es pot indicar la cirurgia de cataractes. L’eliminació de la lent de l’ull amb la cirurgia de cataractes crea més espai perquè el líquid surti de l’ull. Això pot reduir la pressió ocular.
En general aquest tipus de cirurgia es realitza amb anestèsia local i no requereix ingrés.
No obstant totes aquestes intervencions no permeten la recuperació de la visió perduda, encara que si poden salvar la visió que queda i prevenir la seva pèrdua. S’ha de tenir en compte també que el fet que s’hagi realitzat la intervenció, no sempre suposa que pugui deixar-se el tractament farmacològic, sent necessari continuar-lo per a alguns pacients.
En general en el glaucoma les possibilitats de tractament eficaç són més grans com més aviat es diagnostiqui la malaltia. Com aquesta és inicialment simptomàtica és molt important la realització de controls anuals pel metge oftalmòleg a qualsevol persona major de quaranta anys, sobretot si hi ha antecedents familiars, miopia, diabetis, hipertensió arterial o alteracions cardiovasculars.
Un cop diagnosticat el glaucoma i començat el seu tractament, és necessari un control regular, aproximadament cada 3-6 mesos, per part del metge oftalmòleg.
Tanmateix, això pot variar en funció de les necessitats de tractament.
Espai amb mesures anti covid-19
MESURES adoptades per l'Institut Oftalmològic de Catalunya per una major seguretat enfront del Coronavirus (COVID-19) durant les visites al nostre centre:
- Tot tenint unes espaioses sales d'espera, hem reduït el nombre de visites i augmentat la distancies entre les cadires a la sala d'espera, per mantenir la distància de seguretat.
- Per reduir la coincidència temporal amb altres pacients se sol·licita màxima puntualitat.
- Només es permet 1 acompanyant per pacient.
- Pacients i acompanyants hauran de portar mascareta i s'han de desinfectar les mans amb solució hidroalcohòlica a l'arribada i sortida de la clínica.
- Excepte en el cas de menors d'edat o dependents, a la consulta només pot passar la persona que es visita.
- Als despatxos extremen les mesures d'higiene realitzant desinfecció de superfícies i instrumental entre cada visita, així com vàries vegades al dia a les sales d'espera.