Degeneració macular

D’aquesta malaltia hi ha dues formes clíniques:

La DMAE seca, que és la més freqüent i representa el 80% del casos. La DMAE seca és quan parts de la màcula s’apriman amb l’edat i creixen petits grups de proteïnes anomenades druses. A poc a poc es va perdent la visió central, sense que, fins ara, tingem cap tractament efectiu per evitar-ho.
La forma exsudativa o DMAE humida, menys freqüent, però que és la que més ràpidament ocasiona la pèrdua de visió. La DMAE humida és quan creixen vasos sanguinis nous i anormals sota la retina. Aquests vasos poden filtrar sang o altres líquids, provocant cicatrius de la màcula.

De quina manera pot afectar la visió?

Els símptomes més característics són: visió borrosa, aparició de taques al centre del camp visual, distorsió de les imatges, ondulació de les línies rectes i dificultat progressiva per llegir.

La visió perifèrica, en general, no es veu afectada, per tant, no apareix una ceguesa total.
Això no obstant, la pèrdua de visió central pot ser molt severa i d’instauració ràpida en la forma humida de la malaltia.

La tomografia de coherència òptica (OCT) és una altra manera de mirar de prop la retina.
Una màquina escaneja la retina i proporciona imatges molt detallades de la retina i la màcula.
Una altra prova complementària es l’angiografia amb fluoresceïna en la qual s’injecta un colorant groc anomenat fluoresceïna en una vena, generalment al braç. Després, amb una càmera especial es fan fotos de la retina mentre el colorant viatja pels seus vasos sanguinis. Aquesta tècnica ens permet veure si estan creixent nous vasos sanguinis anormals sota la retina.
L’angiografia de tomografia de coherència òptica (OCT-A) és una altra manera de mirar de prop els vasos sanguinis dins i sota de la retina. El gran avantatge respecte de l’angiografia amb fluoresceïna és que no cal injectar cap substància a la vena.

Per al tractament de la forma humida hi ha diverses opcions. Fins fa uns anys, el tractament més utilitzat ha estat la fotocoagulació amb làser tèrmic, que encara és molt útil en casos seleccionats.
La teràpia fotodinàmica (TFD), tècnica que combina l’acció d’un medicament que s’injecta per via endovenosa i l’efecte d’un làser no tèrmic, també s’ha fet servir per frenar l’evolució de la malaltia en molts casos. Actualment, com passa amb la fotocoagulació, la teràpia fotodinàmica, ha quedat restringida a casos en els quals no és aconsellable o no hi ha resposta a la teràpia antiVEGF.
En l’actualitat, l’estàndard de tractament per a la DMAE humida són els fàrmacs antiangiogènics (anti-VEGF) administrats per via intravítria. Els avenços en la comprensió de l’angiogènesi (mecanisme de formació dels nous vasos sanguinis que apareixen en aquesta malaltia) han facilitat el desenvolupament de fàrmacs dirigits específicament contra els factors causants de la mateixa (fàrmacs anti-VEGF). El tractament amb l’administració intraocular d’aquests nous medicaments antiangiogènics ens ajuda a reduir el nombre de vasos sanguinis anormals a la retina. També frena qualsevol fuita dels vasos sanguinis. Això ens permet en l’actualitat aturar l’evolució de la malaltia a la majoria dels pacients.

A Espanya hi ha 3 medicaments autoritzats per a aquesta indicació, ranibizumab i aflibercept i, recentment, brolucizumab. Una quarta opció és bevacizumab, encara que no té la indicació autoritzada.

Tot i això, els factors claus per a l’èxit del tractament són el diagnòstic precoç i el tractament sense demora per un oftalmòleg especialitzat.