Glaucoma

Què és el glaucoma?


El glaucoma és una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i està caracteritzada per una elevació de la pressió intraocular fins a un nivell que ocasiona un dany irreversible en les seves fibres nervioses.

El glaucoma afecta més d’un 3% de la població i és, juntament amb la diabetis, la principal causa evitable de ceguesa al nostre país. Afecta principalment a persones de més de 40 anys, sent més freqüent en cas d’existir antecedents familiars de la malaltia, miopia important, diabetis o si se segueix tractament amb cortisona.

 Com es manifesta el glaucoma?


El glaucoma crònic, que és el tipus més freqüent de glaucoma, no causa símptomes al principi, però amb el pas del temps, amb la lesió gradual del nervi òptic, va produint una pèrdua progressiva del camp visual. En aquesta situació es poden veure bé els objectes que tenim davant però no els que es troben als costats o els que mirem de reüll. Amb la progressió de la malaltia, si no es tracta adequadament, irremeiablement té lloc la pèrdua parcial o total de la visió.

En el cas del glaucoma agut, una forma més rara però més greu de glaucoma, a més d’un mal important a l’ull, poden aparèixer altres símptomes com enrogiment ocular, visió borrosa, mal de cap, visió d’halos al voltant de les llums, nàusees i vòmits. Aquesta forma de glaucoma representa una urgència oftalmològica que sovint requereix tractament amb làser o quirúrgic.

Diagnòstic del glaucoma


És molt important el diagnòstic precoç d’aquesta malaltia per evitar la pèrdua irreversible de la visió. Encara que tradicionalment li ha donat una gran importància a la pressió intraocular en el diagnòstic del glaucoma i la majoria dels casos s’acompanya d’un augment d’aquesta pressió, no s’ha d’oblidar que hi ha molts casos de glaucoma en els quals la pressió intraocular es troba dins de les xifres que es considerarien normals però, en canvi, el nervi òptic no pot suportar-les. Aquest tipus de glaucoma s’anomena “glaucoma de baixa pressió” i el diagnòstic del mateix pot passar per alt si només es té en compte la mesura de la pressió intraocular.

Per això és molt important realitzar una revisió oftalmològica que inclogui les següents exploracions:

• Mesura de l’agudesa visual

• Tonometria o mesura de la pressió intraocular

• Oftalmoscòpia o revisió del fons de l’ull, estudiant les característiques de la papil·la del nervi òptic i de la capa de fibres nervioses.

• Campimetria o examen del camp visual, prova que serveix per estudiar la visió lateral i perifèrica, la pèrdua pot ser un senyal de glaucoma.

Com es tracta el glaucoma?


El millor tractament del glaucoma és arribar a fer el diagnòstic el més precoçment possible per evitar la lesió irreversible del nervi òptic. Per això hem d’estudiar i tractar totes aquelles situacions en què la pressió intraocular estigui elevada i / o el nervi òptic comenci a manifestar signes de lesió.

Actualment disposem de diversos tipus de tractament, tots ells dirigits a baixar la pressió de l’ull amb l’objectiu d’aconseguir millorar la irrigació sanguínia del nervi òptic.

La manera més freqüent de tractar el glaucoma consisteix en l’aplicació de col·liris (gotes) administrats generalment una o dues vegades al dia. Aquests medicaments actuen, en general, disminuint la producció d’humor aquós (el líquid que tenim a la part anterior de l’ull), o bé facilitant la seva sortida. Si el tractament es realitza de manera correcta, en la majoria dels casos s’aconsegueix frenar l’evolució de la malaltia.

Si amb el tractament farmacològic no es controla la pressió intraocular, sol ser necessari recórrer a la cirurgia. Actualment disposem de diverses tècniques que es poden aplicar segons l’evolució i el tipus de glaucoma. Entre els tractaments no invasius i ambulatoris tenim la trabeculoplàstia amb làser d’Argó, tècnica recomanable per a alguns casos de glaucoma crònic d’angle obert.

Com a tècniques quirúrgiques invasives, aplicable a casos més avançats, disposem de la trabeculectomia i la esclerotomía profunda no perforant. Totes dues tècniques redueixen la pressió intraocular gràcies a la creació de vies alternatives d’escapament controlat de l’humor aquós. En alguns casos especials de glaucoma és necessària la implantació d’una vàlvula de drenatge artificial. En general aquest tipus de cirurgia es realitza amb anestèsia local i no requereix ingrés.

No obstant totes aquestes intervencions no permeten la recuperació de la visió perduda, encara que si poden salvar la visió que queda i prevenir la seva pèrdua. S’ha de tenir en compte també que el fet que s’hagi realitzat la intervenció, no sempre suposa que pugui deixar-se el tractament farmacològic, sent necessari continuar per a alguns pacients.

El glaucoma agut és una urgència i necessita tractament immediat perquè pot produir la ceguesa de l’ull afectat en un termini de 24-48 hores. El tractament és quirúrgic i consisteix a practicar una iridotomia o perforació en l’iris amb làser de Nd YAG perquè l’humor aquós pugui circular.

En general en el glaucoma les possibilitats de tractament eficaç són més grans com més aviat es diagnostiqui la malaltia. Com aquesta és inicialment asimptomàtica és molt important la realització de controls anuals pel metge oftalmòleg a qualsevol persona major de 40 anys, sobretot si hi ha antecedents familiars, miopia, diabetis, hipertensió arterial o alteracions cardiovasculars.