Degeneració macular


Què és la degeneració macular associada a l’edat?

És una malaltia que afecta la màcula o part central de la retina, que és la que ens permet veure els detalls més fins. Altera, per tant, la capacitat per conduir, reconèixer la cara de les persones i veure de prop o llegir. Aquesta malaltia representa la causa més freqüent de pèrdua de visió a partir dels 60 anys en el món occidental.

D’aquesta malaltia ha dues formes clíniques: la forma seca, que és la més freqüent, i la forma humida o exsudativa, que és la que més ràpidament ocasiona la pèrdua de visió.

De quina manera pot afectar la visió?

Els símptomes més característics són: visió borrosa, aparició de taques al centre del camp visual, distorsió de les imatges, ondulació de les línies rectes i dificultat progressiva per llegir.

La visió perifèrica, en general, no es veu afectada, per tant no apareix una ceguesa total. No obstant això, la pèrdua de visió central pot ser molt severa i la seva instauració ràpida en la forma humida de la malaltia.

Com es pot tractar aquesta malaltia?

Actualment disposem de diverses alternatives de tractament que poden permetre el control i la millora d’aquesta freqüent i seriosa malaltia.

Per al tractament de la forma humida hi ha diverses opcions. Des de fa uns anys el tractament més utilitzat ha estat la fotocoagulació amb làser tèrmic, que encara és molt útil en casos seleccionats.

La teràpia fotodinàmica (TFD), tècnica que combina l’acció d’un medicament que s’injecta per via endovenosa i l’efecte d’un làser no tèrmic, també s’ha fet servir per frenar l’evolució de la malaltia en molts casos.

Els avenços en la comprensió de lla angiogènesi (mecanisme de formació dels nous vasos sanguinis que apareixen en aquesta malaltia) han facilitat el desenvolupament de fàrmacs dirigits específicament contra els factors causants de la mateixa. El tractament amb l’administració intraocular d’aquests nous medicaments anti-angiogènics ens permet actualment aturar l’evolució de la malaltia en la majoria dels pacients.

No obstant això, els factors claus per a l’èxit del tractament són el diagnòstic precoç i el tractament sense demora per un oftalmòleg especialitzat.